Biografia del Willi Maese, dissenyador d'Utopig

Neix Synkratos i m'ho canvia tot

Tot va començar a la dutxa. Corria Maig del 2013 i m'estava jo dutxant molt a gust quan una idea em va trobar i ja no em va deixar anar: crearia una xarxa social per compartir notícies. Aquesta idea va créixer, es va desenvolupar i es va convertir en Synkratos SL.

Per mi –que en aquell temps era estudiant de grau superior en música moderna al Taller de Músics– va ser un trampolí al món digital i del disseny. Vaig devorar llibres de disseny, màrqueting online, management, dret mercantil, em vaig apuntar a cursos de desenvolupament web… Synkratos em va fer aprendre a una velocitat de vertigen i amb ell (o ella, mai m'ha quedat clar) vaig experimentar totes les penes i glòries de dur a terme un projecte d'aquesta envergadura tenint 0 experiència i aprenent sobre la marxa. Va ser divertit, extremadament enriquidor i també esgotador.

Tot i que vaig acabar la llicenciatura en música moderna, a partir de Synkratos no em deixaven d'arribar feines relacionades amb el disseny web, que era l'aspecte del món digital que més m'havia captivat. Vaig començar a dissenyar webs per a diversos clients, vaig treballar 3 anys com a lead designer a Tree-Nation i un dia vaig decidir apostar per crear el meu propi estudi de desenvolupament web, Utopig Studio, juntament amb la meva estimada sòcia Maria Vilaró.

Neix Utopig i la vida dona una altra volta

Ens vam construir com a cooperativa perquè no ens agradava el món competitiu i centrat en els beneficis de les empreses mercantils. El que volíem era crear un entorn agradable per treballar on poder gaudir fent la nostra feina. La Maria i jo som utòpics al cap i a la fi, no podíem fer altra cosa. Des d'aleshores, Utopig ha crescut a un ritme que no ens esperàvem. Jo, en la meva ingenuïtat, ni m'havia plantejat que en 3 anys podria estar dirigint una empresa de 8 empleats. I no estava preparat per fer-ho.

Errors, aprenentatges i copets a l'esquena

No crec en la modèstia. Crec que la modèstia és només una medicina per quan l'ego se't desboca. Jo crec en l'honestedat. I per això, sabent que no és políticament correcte, dic que estic immensament satisfet pel que he aconseguit. He aconseguit crear una empresa on les persones estan contentes. On ens respectem, ens escoltem i ens ajudem els uns als altres. Estic orgullós de mi mateix en aquest sentit i alhora molt agraït per tots els privilegis que he tingut, des de l'educació i el suport que els meus pares em van donar com per les meravelloses persones que m'acompanyen en el meu camí.

Per aquest camí vaig també cometent tota mena d'errors, dels quals procuro treure'n algun aprenentatge. Aquí en van alguns (només alguns, la llista si no seria extensa):

• Durant massa temps, vaig posar massa ous a la mateixa cistella en confiar en els ingressos d'un parell de grans clients.

• Saturat de treball, em vaig oblidar del món i Utopig es va convertir en una ostra i la gent es va oblidar de nosaltres.

• M'ha costat molt (molt, molt, molt) aprendre a delegar. Podria escriure un llibre sobre això.

• He trigat a entendre que no ser mala persona no vol dir ser bona persona. I com que els clients són persones, no sempre he sabut protegir Utopig dels no-dolents-però-tampoc-bons clients (spoiler: acaben sent tòxics).

• Continua sent un repte per mi aconseguir un balanç entre el gaudi de l'aquí i ara, i la inversió. De vegades sento que em passo la vida sembrant i que la temporada de collita no arriba mai.

Sóc una persona intensa i inquieta, per la qual cosa si no m'aturo aquesta biografia perdrà el format d'article i es convertirà en un llibre. Així doncs, si et ve de gust saber més de mi pots tafanejar el meu instagram, el meu spotify, o escriure'm a [email protected].

T'has llegit tota la meva biografia, quin honor!
Si encara et queden ganes et pots llegir la d'alguna de les meves companyes de viatge...