Biografía de Llorenç Martinez, programador d'Utopig

Hola molt bones, ens coneixem? Si no és així em presento. El meu nom tan original que els hi va costar tant de posar-me als meus pares (dic que els hi va costat tant irònicament perquè el meu pare es diu Lorenzo, el mateix nom en castellà) és Llorenç, encantat que hagis dedicat uns minutets de la teva vida a llegir el meu blog.

Allà en aquells temps, quan no coneixíem encara al nostre gran amic COVID-19, vaig decidir abandonar el meu lloc de treball en el nostre bar restaurant familiar de Barcelona (el qual ara és el nostre client, voltes que dóna la vida), per a fer un gir radical a la meva vida i agafar aquest tren que hauria d'haver agafat fa molts anys.

En el meu pas pel restaurant vaig aprendre moltíssimes coses, vaig viure moltes experiències, en resum vaig aprendre a ser persona. Molts pensareu que exagero, però per a mi va significar un gran pas en la meva vida per a convertir-me en la persona que sóc. Vaig haver de superar molts obstacles i barreres en el camí. Anaven passant els anys (12 en concret) i jo em preguntava: Això és el que vull per al meu futur? Serà així la resta de la meva vida? Doncs no!

En 2018 aquest tren que vaig deixar passar en el passat, tornava a tenir parada en la meva estació, vaig decidir fer el pas, deixar enrere el meu passat i apuntar-me a un Bootcamp per a aprendre noves tecnologies de programació i reforçar els meus coneixements. Volia una última oportunitat laboral en el sector, no podia tornar a deixar passar aquest tren. Primerament havia de fer una prova per a poder accedir al bootcamp (curiosament mes endavant jo vaig ser el que vaig fer proves a alumnes), aquest dia anava molt nerviós, vaig acudir a veure al meu amic ROCA en diverses ocasions. La prova em va anar bé, m'ho van comunicar en un parell de dies.

Al febrer de 2019 va ser la meva primera classe. En Ironhack (bootcamp) he conegut a gent meravellosa, des de gent del STAFF fins als meus companys que m'han fet que l'estada sigui molt més agradable. És un lloc molt dur, has de treballar molt, dedicar-li moltíssimes hores per arribar a ser un Júnior en tan sols 2 mesos. El meu objectiu era aprendre al màxim per a poder dedicar-me professionalment en un sector que m'apassiona per a poder treballar en projectes il·lusionants, com els que vaig realitzar en el bootcamp.

Una vegada realitzat el bootcamp, vaig continuar treballant de valent per a poder tenir una oportunitat laboral, era el meu objectiu prioritari. Van ser uns mesos difícils, ja que gairebé qualsevol tenia més experiència que jo laboralment i això em situava en una mala posició en les empreses que m'entrevistaven. Vaig continuar treballant de valent, mai vaig perdre la fe. Després d'enviar més de 100 currículums i tancar-me la porta les empreses en diverses ocasions (fins i tot havent passat proves tècniques). Vaig rebre una contestació a la meva carta de presentació a una oferta que vaig aplicar en infojobs. Efectivament, va ser UtopigStudio.

A la fi de 2019, acordem una cita per zoom (jo ni sabia que era això xD) on vaig conèixer a Maria. Em va fer una molt bona sensació d'ella (no li estic fent la pilota, no li fa falta ajjaja) i crec que vam fer MATCH! Més que res perquè hi havia gent amb més coneixements que jo però va haver-hi alguna cosa que els va fer confiar en mi i donar-me una oportunitat (Heu fet bé cracks :D). Seguidament vaig conèixer a Willi en una altra entrevista i com sempre em va rebre amb el seu somriure característic que té (no dic que és el millor relacions públiques que Utopig podria tenir perquè tornareu a dir-me pilota... ups ho he dit no? xD) i també vam fer match i van decidir donar-me una oportunitat per a poder formar part de l'equip.

Actualment, continuo treballant de valent per a poder posar-me al nivell que Utopig exigeix al més aviat possible i estic súper agraït de formar part d'aquest gran equip. Estic súper convençut que junts aconseguirem grans coses.