Biografia de Antonio J. Palacios, programador de Utopig

Resum: Cuando llegó a Utopig descubrió que el conocimiento que había adquirido en su formación no era más que la punta del iceberg. Lejos de desmotivarse, le emocionó darse cuenta de todo lo que todavía le quedaba por aprender.
Escrit per Antonio el 8 July 2021
Temes: Equip

Per alguna raó, sempre he sentit una atracció per la tecnologia, ja des de xicotet m’encantava tocar tot allò que portara botons. No em parava a pensar en el funcionament de les coses, simplement sabia que si polsava la combinació correcta, la màquina en qüestió faria el que jo vulguera que fera.

Anys després em va sorgir un dubte que, vist amb perspectiva, em sorprèn no haver-me’l fet abans: “¿Per què si polse este botó ocorre esta acció? ¿Qui elegix açò?”, i d’aquesta manera tan simple vaig descobrir la programació, vaig descobrir que hi ha persones amb el poder d’elegir el que la tecnologia ha de fer. A més, després d’investigar vaig descobrir que eixa mateixa gent es guanya la vida donant-li ordres a les màquines, i vaig decidir que em convertiria en una d’eixes persones. Esta idea em va dur a formar-me en informàtica i, després de passar per un cicle superior, la universitat i aprendre molt pel meu compte, vaig sentir que estava preparat per a eixir al món laboral. 

El meu objectiu era trobar un lloc on treballar còmodament amb un ambient més familiar que professional, pel que sentia que les grans empreses no eren el meu lloc. El projecte devia il·lusionar-me, motivar-me a parlar d’ell i fer-me sentir orgullós d’aquest. A més a més, volia que fora alguna cosa a llarg a termini, no un treball puntual. Bàsicament buscava una cosa que no existix per a algú amb cap experiència laboral. 

I ahí, després de molt poc temps de cerca, va aparèixer Utopig. Pareixien contar amb un ambient immillorable, una xicoteta família en lloc de companys de treball, i uns ideals amb els que em sentia més que identificat. Em van fer una entrevista i deguí caure’ls bé, perquè em van proposar formar part del seu projecte malgrat no tindre cap experiència. Com no podia ser d’altra forma, vaig acceptar sense dubtar.

En aquell moment va començar una etapa de creixement que continua fins hui en dia, on seguisc aprenent dels meus companys i esforçant-me per aprofitar l’oportunitat que em van regalar.